Ekaterina Osichkina, 19 anys i campiona del món júnior d’esquí de muntanya. La seguim fins a casa seva, a Kamtxatka, on junts descobrirem la bellesa salvatge d’aquest lloc aïllat del món, mentre pugem volcans molt més actius del que esperàvem.
2020 | 25min | HD | Cat, Eng | CC: Cat, Esp, Eng, Fra, Rus
Esquí Muntanya, Exploració, Dones
Durada: 25 minuts
Format: 16:9
Qualitat: Full HD
Producció: Himalaiaski
Featuring: Ekaterina Osichkina
Un documental de: Pep Cuberes & Xevi Esgleas
Cambres: Pep Cuberes, Guillem Casanova, Lluís Bedós, Xevi Esgleas, Inka Bellés
Imatges addicionals: Semen Makhnatkin
Edició: Xevi Esgleas
Edició final: Pep Cuberes
Guió: Inka Bellés, Lluís Bedós
Veu en off: Guillem Casanova
Idioma: Català / Anglès
Música Original de: Ambience – Bob Bradley. I want you in my dreams – Tom Rosenthal. Electric – Bob Bradley. Waiting on the shore – Jethro Chaplin. Superfresh – Tom Rosenthal. Softcore – Jonathan Llyod. Leave you burning – Andy Powell. I’ll wait – Robert Altman. Sweet Home Kamchatka (Guillem Casanova)
Filmat a: Kamchatka (Rússia), Andorra
Subtítols: Català, Espanyol, Anglès, Francès, Rus
Apta per a tots els públics
Ekaterina Osichkina, un nom que donarà molt de què parlar! Quan la vam veure per primera vegada competint en una copa del món d’esquí de muntanya, vam quedar al·lucinats per la superioritat. Amb només 19 anys, era una veritable màquina de rendir. En acabar la carrera, l’agonia es va convertir en amabilitat, la fermesa en cordialitat. Era feliç pel sol fet de poder ser aquí, lluitant entre les millors del món, potser més que per la victòria. Per ella, venir a Europa a competir no era gens fàcil. Viatjava sola i amb la maleta plena de regals d’agraïment pels que anaven travessant el camí.
Venia de lluny, de molt lluny… de Kamtxatka. Mentre ens parlava d’aquella península de l’extrem est de Rússia, se li il·luminaven els ulls, ia nosaltres també. No triguem a decidir que aquest seria el nostre proper destí. Una oportunitat per a nosaltres de descobrir aquesta terra inhòspita i salvatge, una oportunitat per a ella de sortir del seu dia a dia d’atleta i explorar el pati de casa seva.
Un cop allà, va ser un no parar: esmorzar caviar, esquiar des de
que surt fins que es pon el sol, escoltar cançons damor russes i fer xup xup en banys termals dels de veritat. Cada volcà tenia personalitat pròpia. Passàvem d’esquiar sobre un con perfecte a entrar dins un cràter en plena ebullició. Els grocs fosforits i ocres intensos contrastaven amb el gel blau de les glaceres. El ressò de les fumaroles, l’olor de sofre i els tolls d’argila bullint sacsejaven els nostres sentits… i enmig d’aquest espectacle vivien els óssos, cada dia ens atemorien més les empremtes.
Aquesta naturalesa verge era un tresor amagat, ningú extern a aquesta península aïllada havia pogut gaudir-la fins a l’any 1991, i encara hi havia molts llocs que mai no havien estat trepitjats. En aquest viatge vam poder conèixer a fons la vida d’atleta de la nostra amfitriona, però també una comunitat d’esquí de muntanya molt unida, que ens va fer sentir com a casa en un lloc tan llunyà. Ho sabem perquè, mentre ens acomiadávem, ja sabíem que tornaríem.
